Restauració, reproducció i reinterpretació de les peces de forja
El ferro, el metall per excel·lència.
El ferro es manté impassible en el pas del temps. Dur i resistent aguanta amb vigor les inclemències de la natura.
És un material amb moltes possibilitats gràcies a les seves prestacions químiques, és capacitat de passar de l’estat líquid al sòlid i mantenir la seva composició molecular de l’inici. Això vol dir que pot adaptar-se i emmotllar-se a qualsevol forma.
A través de la temperatura és torna mal·leable i permet deformar la seva massa a la nostre voluntat i un cop es refreda es manté rígid, estable.
En el seu estat sòlid té moltes qualitats que el fan tan especial, és resistent a les friccions, a les torsions, a la pressió, a l’impacte, en funció de la seva composició química permetrà un tractament o altre.
Una altres dels seus grans atributs és que es pot reciclar per complet per donar-li una nova forma o reutilitzar partint del seu format per donar-li un nou us.
En aquell moment era un material preuat i difícil d’aconseguir per això també la seva reutilització.
Un exemple en son les reixes de llangardaix o estripa gecs que es poden veure a les cases pairals, en algunes es poden veure els forats dels emmetxats dels rails de les rodes de carro que s’havien aprofitat del material per transformar-lo i donar-li un nou us.
Restauració de peces de forja
Aquest aspecte del ferro fa que amb el temps els Aquest aspecte del ferro fa que amb el temps els ferrers i forjadors hagin hagut de reproduir i suplir els elements trencats, deteriorats o desapareguts dels treballs dels seus predecessors.
Conèixer les tècniques de forja de cada època.
Algunes de les tècniques tot i haver-se transmès al llarg de les generacions s’han anat perdent a caus de la tecnificació de l’ofici i l’increment de les noves tecnologies amb la mecanització, seriat i automatització dels procediments de fabricació.
Moltes d’elles s’ha deixat d’utilitzar degut a les noves formes i sistemes de construcció, més òptimes i ràpides, Per tant, més rentables deixant en l’oblit els mètodes tradicionals, costosos i complexos
És aquí on els artesans actuals defensem la nostre posició. Mitjançant la recerca i el coneixement après en el nostre recorregut, en reivindiquem com el perfil idoni per la restauració, substitució o reinterpretació del nostre patrimoni de forja.
Molts cops per falta de trobar el professional indicat es fan desgràcies, molts cops influenciat pel cost econòmic d’una reproducció fidel als mètodes originals. No obstant, des de el nostre punt de vista creiem que sempre es poden arribar al consens entre qualitat-preu, optimitzant procediments amb el respecte i la sensibilitat adequada per recuperar amb bon criteri aquest patrimoni de la forja territorial.
Els forjadors no som restauradors d’obres, som el que la podem reproduir.
El ferro a llarg de l’història
Com podem saber quina edat té el ferro, si no el podem sud-metre a proves per poder-lo datar.
Els historiadors, a través de la investigació i la recerca del context històric del que l’envolta podem acotar l’època. El forjador experimentat pot aportar aspectes interessants amb l’observació de les tècniques emprades, les metodologies o sistemes d’execució del treball. Conjuntament historiador i forjador acotar la data de l’objecte.
El Romànic català S.XI-XII n’és un exemple. El ferro és un element escàs i preuat, difícil d’aconseguir.
Per tant s’entendrà com ha símbol de riquesa i poder, precedint les ermites, capelles, masos i fortaleses.
No és fins en èpoques més avançades com el gòtic català S.XIII – S.XV, que les fargues s’han tecnificat i poden produir en més quantitat i qualitat aquest material desitjat, tot i que continua estant a l’abast d’uns pocs.
En trobem exemples notables en esglésies, monestirs i abadies, com catedrals i els seu entorns funeraris. On llueixen els seus reixats de barrots ferms de caire tosc i maldestre però d’una qualitat sorprenent en les seves soldadures a la calda.
No és però fins fins el S. XVIII on es comença a veure un avanç en els procediments gràcies a la tecnificació de les fargues i el coneixement del material. El barrot salomònic i les planxes treballades a cisell i embotides dones pas a les formes més complexes i recargolades deixen enrere aquella forja més robusta.
Però, realment l’era gloriosa del metall és la revolució industrial, juntament amb el moviment modernista. Una explosió de producció en massa, les premses d’estampació, les foneries de metall, la producció siderúrgica impulsen de tal manera el sector que canviarà el món.
Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner Puig i cadafalch. No haurien pogut fer res sense el coneixement dels artesans i el domini de les tècniques i tecnologia del moment.
Amb l’aparició del gasos i els bufadors (soplet) permet al forjador una soldadura controlada i neta, permetent-li. d’aquesta manera fer treballs més fins, agilitzant i reduint-ne l’esforç.
Junt amb aquest avenços els forjadors i tots el seus derivants es van tecnificat i especialitzant en una constant transformació fins arribar a l’actualitat.
La importància de les tècniques i d’estil de la forja
El domini de la tècnica és essencial per poder reproduir i imitar els estils de la forja. Però actualment el cost de la producció és clau i l’enginy del forjador per imitar-les amb la màxima optimització del producte fa que sigui possible.
En aquesta situació l’única solució possible ésla substitució de l’original per una rèplica que simula Sovint, per falta d’inversió, per deixadesa o oblit alguns elements de ferro forjat han quedat malmesos fins tal punt que son recuperables. Arribats aquest punt només hi han dues opcions, conservar sense intervenció i preservació de l’objecte original o reproduir una replica emprant les tècnica tradicionals. És aquí on intervenim nosaltres, l’artesà pot indagar en l’estil de la peça original per reproduir-la amb la màxima fidelitat.
La nissaga de forjadors de la Serralleria March és fruit de aquesta època brillant de la forja lligada al moviment modernista.
De fet l’impulsor del la serralleria i per tant primera generació, Antoni March i Volart, aprèn i treballa els taller Ballerin de Barcelona, responsable de moltes de les feines de forja d’arquitectes com Puig i cadafalch entre d’altres.
Gràcies aquest inicis les diverses generacions han transmès fins a l’actualitat les tècniques de treball, els mètodes de dibuix i les formules de projectar cada feina amb un sensibilitat cap a l’ofici especial acompanyat d’un criteri estètic essencial en cada projecte.
I cada una d’elles ha sapigueu adaptar-se als reptes de la seva generació, absorbint les noves I cada una d’elles ha sapigueu adaptar-se als reptes de la seva generació, absorbint les noves tecnologies del moment per incorpora-les en els sistemes de treball optimitzant les feines però mantenint l’equilibri amb l’aspecte tradicional de l’ofici.
La soldadura amb plata o llautó. El reblonat, les cabotes o claus forjats per l’assemblatge del elements del ferro, els encastos o les metxes per recalcar, foradar en calent amb punxó són alguns dels mètodes que encara es fan servir en els tallers, aferrant-se al temps.
